En la cantada de nadales d'aquest any, els alumnes de 5è vam cantar Cap a Betlem van dos minyons. Aquí podeu escoltar l'assaig general que vam fer.
Alguns nens i nenes de 5è també vam tocar amb la flauta El noi de la mare, que vam cantar tota la primària al final del concert.
dimarts, 27 de desembre del 2011
dimecres, 21 de desembre del 2011
FELICITACIÓ DE NADAL
Els alumnes i les alumnes de cinquè B us desitgem unes felices festes nadalenques i un pròsper any nou 2012!
Ens tornem a trobar després de les vacances.
Els alumnes i les alumnes de cinquè B
Arriben les vacances de Nadal
Ja s´acosta el Nadal i això vol dir que falta molt poc perquè celebrem el naixement de Jesús i també una altra cosa molt important…començarem nou trimestre.
Aquests darrers dies nosaltres, els alumnes de 5è B, hem estat molt enfeinats amb els àlbums, les postals de Nadal i els decorats nadalencs.
Ara toca descansar i passar-ho molt bé amb la família i amb els amics i, es clar, carregar moltes forces pel trimestre que ve.
Per al segon trimestre volem aplicar-nos més, ser més autònoms en les nostres feines, ser encara millors del que som i aprendre moltes coses més.
Tots els alumnes de la classe de 5é B us desitgem un Bon Nadal i un feliç any nou.
Fins aviat!
Sonia García
dimarts, 20 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
FEM GIRS SALTS I EQUILIBRIS A EDUCACIÓ FÍSICA
Durant aquest primer trimestre de 5è a Educació física hem fet el tema d’equilibris , salts i girs.
Per treballar l’equilibri, un dels exercicis que vam fer va ser passar d’un extrem a un altre d’un banc invertit. També hem saltat al poltre petit i alguns al poltre gran. Hem practicat també salts amb el minitramp caient al matalàs. Pel que fa als girs hem fet tombarella endavant, en estàtic i corrent, i cap enrere. La roda i la vertical són exercicis que també hem practicat. Per aconseguir que els que més els hi costava fessin la roda calia superar un banc i caure en un matalàs.
Carla Ibáñez.
Per treballar l’equilibri, un dels exercicis que vam fer va ser passar d’un extrem a un altre d’un banc invertit. També hem saltat al poltre petit i alguns al poltre gran. Hem practicat també salts amb el minitramp caient al matalàs. Pel que fa als girs hem fet tombarella endavant, en estàtic i corrent, i cap enrere. La roda i la vertical són exercicis que també hem practicat. Per aconseguir que els que més els hi costava fessin la roda calia superar un banc i caure en un matalàs.
Carla Ibáñez.
Durant aquest primer trimestre de 5è a Educació física hem fet el tema d’equilibris , salts i girs.
Per treballar l’equilibri, un dels exercicis que vam fer va ser passar d’un extrem a un altre d’un banc invertit. També hem saltat al poltre petit i alguns al poltre gran. Hem practicat també salts amb el minitramp caient al matalàs. Pel que fa als girs hem fet tombarella endavant, en estàtic i corrent, i cap enrere. La roda i la vertical són exercicis que també hem practicat. Per aconseguir que els que més els hi costava fessin la roda calia superar un banc i caure en un matalàs.
Carla Ibáñez.
Per treballar l’equilibri, un dels exercicis que vam fer va ser passar d’un extrem a un altre d’un banc invertit. També hem saltat al poltre petit i alguns al poltre gran. Hem practicat també salts amb el minitramp caient al matalàs. Pel que fa als girs hem fet tombarella endavant, en estàtic i corrent, i cap enrere. La roda i la vertical són exercicis que també hem practicat. Per aconseguir que els que més els hi costava fessin la roda calia superar un banc i caure en un matalàs.
Carla Ibáñez.
dijous, 15 de desembre del 2011
dimarts, 29 de novembre del 2011
S'apropa el Nadal
Encara que estem al novembre, ja estem preparant la decoració de Nadal. Estem fent un pessebre de plastilina i el passadis principal l´ambientarem com si fos el menjador d´una casa al Nadal. Esperem que us agradi...
Carlos
AGENDA 21
Els alumnes seleccionats pel seu treball sobre la BIODIVERSITAT exposen els seu treball davant els companys de cicle.
Aquest treball s' emmarca dins les activitats d' escola verda que estem realitzant a Fedac Sant Andreu!
Aquest treball s' emmarca dins les activitats d' escola verda que estem realitzant a Fedac Sant Andreu!
dimarts, 22 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
Science i el banc d'aliments
A Science (naturals en anglès) estem treballant “The food pyramid “. Vam dibuixar la piràmide a la pissarra i vam marcar els aliments que prenem en un dia per veure si menjem saludablement o si no. Així podrem classificar els aliments recollits durant la campanya de recollida d’aliments. Adéu!!!!!
Miquel Villarroya
dimarts, 15 de novembre del 2011
Xerrada sobre el Banc d'aliments
El dilluns 14 de novembre va venir el Santi Masseda per parlar-nos sobre el Banc d’aliments. Nosaltres li vam preparar preguntes i ens va informar de moltes coses diferents. Per exemple, ens va explicar els tipus d’aliments que es recullen i el nombre de famílies que reben menjar (aproximadament 320 famílies!!!). La xerrada ens va permetre descobrir moltes coses i per això ens va semblar força interessant.
Nosaltres tot just estem començant el projecte del Banc d’aliments i estem fent cartells per anunciar-lo. Ja rebreu notícies nostres…Adéu.
Miquel Villarroya
dilluns, 7 de novembre del 2011
EL RACÓ DE LLENGUA
Els nens i nenes de 5è B han escollit un nou espai a la paret de la classe que es diu el RACÓ DE LLENGUA. Allà hem col•locat algunes de les coses que hem estudiat , com per exemple , els tipus de noms o els tipus de diftongs . Jo crec que és important aquest recó perque ens pot ajudar a entendre millor el que estudiem.
Claudia Sabater.
Fem ratpenats
L’atre dia a la classe d’anglès vam fer un ratpenat. El vam pintar de negre, li vam posar unes ales i unes orelles negres i finalment uns ulls que destaquen molt! També li vam posar un cordill al darrera per penjar-lo. Ens ho vam passar molt bé fent-lo i va ser molt divertit!
Irene
divendres, 28 d’octubre del 2011
JA ARRIBA LA CASTANYADA !!!
Els nens i nenes de cinquèhem estat preparant la castanyada. Hem preparat balls per animar els nes i nenes d´Infantil i Primària,al la sala i a la sala del Pare Col. Estem nerviosos per veure com surt tot el ball. Tots els grups han estat treballant molt bé els balls. Ens hem esforçat molt perquè tot surti molt bé. Ens hem divertit molt fent els grups i els balls. També hem decorat els passadissos de la tardor amb arbres, mandales, la castanyera…Hem fet una finestra que derrere té un paissatge amb arbres,…
A la tarda , anem a ensenyar el ball als nens i nenes d’Infantil i Primària. Els balls els assagem després d’ajudar a maquillar als petits de l’escola.
Anem a P-3,P-4 i P-5. Els nens ja estan vestits de castanyers i castanyeres. Els grups de P-3 practica la seva cançó. És la del marrameu torra castanyes…
Tots els nens de cicle inicial estan fent els balls com la castanyera, marremeu…
A la sala Pare Coll estan ensenyant uns altres nens de 5è els balls a 1r i 2n.
Després els responsables de panellets han passat per les classes per repartir les safates de panellets. Avui ha plogut tot el dia i el pati estava xop. Tots els nens i nenes de l’escola en hem menjat els panellets a les classes.
Nayra-Maria-Xavi-Gerard
A la tarda , anem a ensenyar el ball als nens i nenes d’Infantil i Primària. Els balls els assagem després d’ajudar a maquillar als petits de l’escola.
Anem a P-3,P-4 i P-5. Els nens ja estan vestits de castanyers i castanyeres. Els grups de P-3 practica la seva cançó. És la del marrameu torra castanyes…
Tots els nens de cicle inicial estan fent els balls com la castanyera, marremeu…
A la sala Pare Coll estan ensenyant uns altres nens de 5è els balls a 1r i 2n.
Després els responsables de panellets han passat per les classes per repartir les safates de panellets. Avui ha plogut tot el dia i el pati estava xop. Tots els nens i nenes de l’escola en hem menjat els panellets a les classes.
Nayra-Maria-Xavi-Gerard
dimecres, 19 d’octubre del 2011
SORTIDA A LES MINES DE GAVÀ
Els nens de cinquè vam anar a Gavà, a veure el parc arqueòlogic. Va ser molt divertit, vam veure molts esquelets i ens van ensenyar un fèmur. Vam entrar a una mina i ens van ensenyar com els prehistòrics feien les mines, amb què les feien, què treien de les mines i ens van ensenyar on vivien. Al final vam fer un collaret amb una pedra de talc. Ens ho hem passat molt bé!
Oriol Clotet
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Tallers i Plàstica
Des de fa unes setmanes, a tallers, estem preparant els regals pels nostres aniversaris: una capsa amb sorpresa!
Primer vam fer un disseny de la tapa que hem marcat sobre estany. Després vam pintar els laterals de la capsa. I per últim, per la setmana vinent hem de portar una petita sorpresa feta a mà per guardar dins la capsa!
I a plàstica, ens han donat una mandala. L’hem pintat i després l´hem retallat. Un cop fet això,l’hem enganxat en un full de dibuix i hem pintat el fons amb un guix de color.
Laura Sánchez i Pau Zambrana
Primer vam fer un disseny de la tapa que hem marcat sobre estany. Després vam pintar els laterals de la capsa. I per últim, per la setmana vinent hem de portar una petita sorpresa feta a mà per guardar dins la capsa!
I a plàstica, ens han donat una mandala. L’hem pintat i després l´hem retallat. Un cop fet això,l’hem enganxat en un full de dibuix i hem pintat el fons amb un guix de color.
Laura Sánchez i Pau Zambrana
dimarts, 27 de setembre del 2011
Els primers dies a 5è
Durant aquests primers ja ens hem pogut conéixer millor els uns als altres! Hem vsit que 5è ja és més complicat que 4t i ja tenim més deures!!! Tot i així tenim moltes ganes de veure què ens espera. Entre d'altres coses, aquesta setmana hem començat a treballar el tema 1 de religió seguint la metodologia dels grups d'experts!
Jordy R. Fernández
Ivet Martínez
Jordy R. Fernández
Ivet Martínez
diumenge, 25 de setembre del 2011
CONCURS DE CONTES!
Els primers dies vam inventar-nos un conte per parelles. Aquesta setmana vam llegir-los tots i vam fer un concurs. Els tres més votats van ser els següents:
LES DUES AMIGUES I EL MISTERI DEL VAMPIR
Una nit mol estrellada, hi havia lluna plena. Les dues amigues inseparables van arribar aquella nit a Carcassonne. Van buscar un poble anomenat: la Pressó Perduda. No van trobar res, només pols i més pols, però encara seguien buscant. Van pensar en l’últim lloc del poble i van dir…
Sara: “Haurem de buscar al castell!”.
Nuria: “Si, al castell de Hogwarts!”
Sara: Doncs a seguir endavant!”
Van seguir el camí fins al castell de Hogwarts. El castell semblava molt sinistre i molt vell.
Sara: “Estàs segura que hem d’entrar aquí dins?”
Nuria: “Va, deixa’t de tonteries i entrem-hi!”
Les dues amigues van entrar al castell. Van escoltar un soroll molt estrany. La Sara va desaparèixer i es va caure per un túnel molt estrany. La Sara va cridar.
Sara: “Aaaaaaaaaaaaah!!!”
Nuria: “Sara, Saraaaaaaa!! Saraaaaa, estàs aquí????”
Sara: “Sí, estic aquí!”
Acabat el túnel van trobar una sala molt acollidora. Van tocar un llibre i van trobar una cambra secreta amb una persona tocant el piano.
Vampir: “Hola, passeu per aquí...”
Nuria: “Sara, aquesta sala és molt estranya...”
Sara: “Sí,i aquest senyor també. Apa, anem-nos-en d’aquí!”
La Nuria es va adonar que la Sara havia desaparescut.
Nuria: “Sara, on ets?”
Sara:”Estic a l’habitació del vampir amb el vestit ple de sang!”
Nuria: “Tranquil•la, et salvaré!”
Sara: “Aaaaaaaaah!!”
Vampir: “És la hora del festín. Uuuuuh! Jajaja...
La Nuria va trobar la cambra del compte Dràcula...
Nuria: “Sara, què fas vestida així?”
Sara: “Segueixo les ordres del meu senyor”
Nuria: “Qui és el teu senyor?”
Sara: “El vampir”
Vampir: “Converteix-la en la meva esclava...”
La Nuria va agafar una daga i el va matar.
Sara Barrios
Nuria Simarro
LA PEDRA MÀGICA
Hi havia una vegada dues germanes que eren esclaves. Una es deia Marian i l’altra Carla. La Marian tenia uns 14 anys i la Carla estava a punt de fer-ne 11. Les dues tenien uns pensaments magnífics.
La Marian i la Carla anaven caminant pel bosc. La Carla anava caminant molt despistada i va caure per un forat. La Marian va sentir una veu i va anar corrents a buscar la Carla. Ella va veure aquell forat i va veure la Carla. La va intentar ajudar però ella també va caure. Van obrir bé els ulls i van veure una porta. La Carla va obrir la porta i darrera d’aquesta hi havia un milió de pedres. Totes brillaven molt però n’hi havia una que brillava més que les altres. Aquesta pedra estava en una de les muntanyes de pedres. La Marian volia veure la pedra de prop; és a dir, que va escalar la muntanya, va agafar la pedra i se la va endur. Es va començar a enderrocar tot però van sortir-hi a temps. El forat per sortir, però, era molt alt i no podien sortir. Mentre la Marian intentava trobar alguna solució, la Carla va sentir una veu. Venia de la pedra màgica i aquella veu deia:
- “Demaneu tres desitjos cada una”.
Com que necessitaven sortir del forat, la Carla va demanar sortir d’allà. Era veritat que es tractava d’una pedra màgica. La Marian va demanar, també, que mai més fossin esclaves de la bruixa...però en aquell mateix moment va aparèixer la dolenta del conte: la bruixa!!
La bruixa els va treure la pedra i se’n va anar corrents! No van poder demanar els dos desitjos que els quedaven a cada una.
Carla Ibañez
Marian Pérez
EL MISTERI DEL DIAMANT VERMELL
Una nit, a les tres de la matinada, a la ciutat de Punta Escarlata, la Paula i la Sonia es van despertar de cop. Es van mirar als ulls i es van dir: -“Què ens ha passat?”. Les nenes es van aixecar del llit i van anar a casa de les seves amigues, la Marta i l’Andrea. La Marta i l’Andrea eren les úniques amigues en les qui podien confiar.
Al arribar a casa de les amigues, van escalar i van entrar per la finestra sigil•losament. Quan van arribar a l’habitació de les amigues, els van donar dos cops i van murmurar-los a l’orella: -“ Desperteu”. La Marta i l’Andrea van aixecar-se del llit d’un salt i van cridar: -“Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!”.
Els pares, a l’escoltar els crits, van pujar a l’habitació i la Paula i la Sonia esvan amagar a l’armari. La mare de l’Andrea i de la Marta va dir tota espantada: -“Però per què heu cridat??” . I elles van contestar: -“Res, hem tingut un somni estrany”.
Els pares se’n van anar a dormir un altre cop. Aleshores, la Paula i la Sonia van sortir de l’armari i els van explicar el que els havia passat i van marxar corrents.
Pel camí es van trobar una cosa molt brillant. L’intriga que tenien les va temptar a acostar-s’hi per veure què era.
L’objecte brillant les va portar a un descampat amb una porta de ferro oxidat que, tot d’una, es va tancar grinyolant.
Hi havia una altra porta. La Paula i la Sonia la van obrir desesperadament. Darrera la porta, va aparèixer un home amb cara de boig que duia la cosa brillant amagada darrera seu. Era una espècie de diamant de color vermell. L’home va donar mitja volta i es va guardar el diamant en un petit pot de vidre. Era tan petit que li cabia a la seva gran butxaca.
El diamant era molt petit; era una pedra molt petitona. L’home tenia moltes més pedres de diamants i els en va donar tres a cada una. Una servia per tenir sort, l’altre t’ajudava en l’estudi i l’altre servia pel que volguessis.
L’home els va donar una oportunitat per sortir si desxifraven un codi de nombres. La Paula va dir que era impossible endevinar un nombre d’entre cent, però la Sonia va dir que era un codi amb trampa. La Sonia va veure la resposta i la va posar mentre la Paula distreia l’home. Van fugir ràpid i la Sonia i la Paula van caure per culpa d’una pedra i van quedar estirades i adormides a terra.
Quan es van despertar, estaven als seus llits i es van dir: -“Tot era un somni!!”. Però van mirar cap a la tauleta i allà sobre hi van veure els diamants...
Paula Aguado
Sonia Garcia
LES DUES AMIGUES I EL MISTERI DEL VAMPIR
Una nit mol estrellada, hi havia lluna plena. Les dues amigues inseparables van arribar aquella nit a Carcassonne. Van buscar un poble anomenat: la Pressó Perduda. No van trobar res, només pols i més pols, però encara seguien buscant. Van pensar en l’últim lloc del poble i van dir…
Sara: “Haurem de buscar al castell!”.
Nuria: “Si, al castell de Hogwarts!”
Sara: Doncs a seguir endavant!”
Van seguir el camí fins al castell de Hogwarts. El castell semblava molt sinistre i molt vell.
Sara: “Estàs segura que hem d’entrar aquí dins?”
Nuria: “Va, deixa’t de tonteries i entrem-hi!”
Les dues amigues van entrar al castell. Van escoltar un soroll molt estrany. La Sara va desaparèixer i es va caure per un túnel molt estrany. La Sara va cridar.
Sara: “Aaaaaaaaaaaaah!!!”
Nuria: “Sara, Saraaaaaaa!! Saraaaaa, estàs aquí????”
Sara: “Sí, estic aquí!”
Acabat el túnel van trobar una sala molt acollidora. Van tocar un llibre i van trobar una cambra secreta amb una persona tocant el piano.
Vampir: “Hola, passeu per aquí...”
Nuria: “Sara, aquesta sala és molt estranya...”
Sara: “Sí,i aquest senyor també. Apa, anem-nos-en d’aquí!”
La Nuria es va adonar que la Sara havia desaparescut.
Nuria: “Sara, on ets?”
Sara:”Estic a l’habitació del vampir amb el vestit ple de sang!”
Nuria: “Tranquil•la, et salvaré!”
Sara: “Aaaaaaaaah!!”
Vampir: “És la hora del festín. Uuuuuh! Jajaja...
La Nuria va trobar la cambra del compte Dràcula...
Nuria: “Sara, què fas vestida així?”
Sara: “Segueixo les ordres del meu senyor”
Nuria: “Qui és el teu senyor?”
Sara: “El vampir”
Vampir: “Converteix-la en la meva esclava...”
La Nuria va agafar una daga i el va matar.
Sara Barrios
Nuria Simarro
LA PEDRA MÀGICA
Hi havia una vegada dues germanes que eren esclaves. Una es deia Marian i l’altra Carla. La Marian tenia uns 14 anys i la Carla estava a punt de fer-ne 11. Les dues tenien uns pensaments magnífics.
La Marian i la Carla anaven caminant pel bosc. La Carla anava caminant molt despistada i va caure per un forat. La Marian va sentir una veu i va anar corrents a buscar la Carla. Ella va veure aquell forat i va veure la Carla. La va intentar ajudar però ella també va caure. Van obrir bé els ulls i van veure una porta. La Carla va obrir la porta i darrera d’aquesta hi havia un milió de pedres. Totes brillaven molt però n’hi havia una que brillava més que les altres. Aquesta pedra estava en una de les muntanyes de pedres. La Marian volia veure la pedra de prop; és a dir, que va escalar la muntanya, va agafar la pedra i se la va endur. Es va començar a enderrocar tot però van sortir-hi a temps. El forat per sortir, però, era molt alt i no podien sortir. Mentre la Marian intentava trobar alguna solució, la Carla va sentir una veu. Venia de la pedra màgica i aquella veu deia:
- “Demaneu tres desitjos cada una”.
Com que necessitaven sortir del forat, la Carla va demanar sortir d’allà. Era veritat que es tractava d’una pedra màgica. La Marian va demanar, també, que mai més fossin esclaves de la bruixa...però en aquell mateix moment va aparèixer la dolenta del conte: la bruixa!!
La bruixa els va treure la pedra i se’n va anar corrents! No van poder demanar els dos desitjos que els quedaven a cada una.
Carla Ibañez
Marian Pérez
EL MISTERI DEL DIAMANT VERMELL
Una nit, a les tres de la matinada, a la ciutat de Punta Escarlata, la Paula i la Sonia es van despertar de cop. Es van mirar als ulls i es van dir: -“Què ens ha passat?”. Les nenes es van aixecar del llit i van anar a casa de les seves amigues, la Marta i l’Andrea. La Marta i l’Andrea eren les úniques amigues en les qui podien confiar.
Al arribar a casa de les amigues, van escalar i van entrar per la finestra sigil•losament. Quan van arribar a l’habitació de les amigues, els van donar dos cops i van murmurar-los a l’orella: -“ Desperteu”. La Marta i l’Andrea van aixecar-se del llit d’un salt i van cridar: -“Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!”.
Els pares, a l’escoltar els crits, van pujar a l’habitació i la Paula i la Sonia esvan amagar a l’armari. La mare de l’Andrea i de la Marta va dir tota espantada: -“Però per què heu cridat??” . I elles van contestar: -“Res, hem tingut un somni estrany”.
Els pares se’n van anar a dormir un altre cop. Aleshores, la Paula i la Sonia van sortir de l’armari i els van explicar el que els havia passat i van marxar corrents.
Pel camí es van trobar una cosa molt brillant. L’intriga que tenien les va temptar a acostar-s’hi per veure què era.
L’objecte brillant les va portar a un descampat amb una porta de ferro oxidat que, tot d’una, es va tancar grinyolant.
Hi havia una altra porta. La Paula i la Sonia la van obrir desesperadament. Darrera la porta, va aparèixer un home amb cara de boig que duia la cosa brillant amagada darrera seu. Era una espècie de diamant de color vermell. L’home va donar mitja volta i es va guardar el diamant en un petit pot de vidre. Era tan petit que li cabia a la seva gran butxaca.
El diamant era molt petit; era una pedra molt petitona. L’home tenia moltes més pedres de diamants i els en va donar tres a cada una. Una servia per tenir sort, l’altre t’ajudava en l’estudi i l’altre servia pel que volguessis.
L’home els va donar una oportunitat per sortir si desxifraven un codi de nombres. La Paula va dir que era impossible endevinar un nombre d’entre cent, però la Sonia va dir que era un codi amb trampa. La Sonia va veure la resposta i la va posar mentre la Paula distreia l’home. Van fugir ràpid i la Sonia i la Paula van caure per culpa d’una pedra i van quedar estirades i adormides a terra.
Quan es van despertar, estaven als seus llits i es van dir: -“Tot era un somni!!”. Però van mirar cap a la tauleta i allà sobre hi van veure els diamants...
Paula Aguado
Sonia Garcia
divendres, 23 de setembre del 2011
BENVINGUTS/DES A CINQUÈ!
Ja fa uns dies que hem començat el curs… Ara ja podeu dir que sou alumnes de Cicle Superior...sabeu què vol dir això? Que acabeu de començar l'última etapa de primària, així que ara us toca treballar de valent i esforçar-vos al màxim.
Estic segura que ens ho passarem molt bé junts i aprendrem moltes coses durant aquest curs! Ànims i recordeu… SI VOLEU, PODEU!
Estic segura que ens ho passarem molt bé junts i aprendrem moltes coses durant aquest curs! Ànims i recordeu… SI VOLEU, PODEU!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)